5.10.07
ja el tenim aquí
vingut des de Llucmajor a Mallorca (la "meva" illa).
la veritat és que és agressiu, net, amb força...
falta ajustar-lo una miqueta i mseré la òstia....
2.10.07
TONI ROIG, PERDEM UN GRAN LLUITADOR
Mor el músic Toni Roig, tenaç lluitador per la llengua i la cultura més nostrada.
L'ànima de la formació Al-Mayurqa presentà divendres a Lloseta el seu darrer discToni Roig, de 61 anys, ha estat un personatge clar en la lluita per la llengua, la música i la cultura de Mallorca.
Toni Roig estava content. Acabava de presentar al Teatre de Lloseta el darrer discdel seu grup, Al Mayurqa, Temps de Revolta. Quan el concert havia conclòs parlà ambels organitzadors. «Va venir i vàrem estar parlant de plans de futur, tenia moltescoses al cap», comentava ahir Ana Espin, gerent de Fonart, la productora amb qui Al-Mayurqa havia iniciat gestions i de la qual se sentien molt orgullosos «perquèhavien trobat, a la fi, algú que els fes costat».Però l'ànima d'Al Mayurqa, ToniRoig, moria ahir, diumenge dematí, de manera sobtada després d'una complicació delsproblemes respiratoris que feia temps arrossegava.
Dissabte, dos dies després d'haver omplert el Teatre de Lloseta, i trobant-se ja molt cansat després del concert, Roig ingressà a l'hospital de Son Llàtzer. Ahir morí a causa d'una infecció.La seva mort, tan inesperada, commocionà ahir el món de la música i la cultura més nostrada. El seu bon amic Biel Majoral, que col·laborà en aquest darrer disc, ho reconeixia. «M'entristeix molt la seva mort. Toni Roig era un personatge molt entranyable, era un vitalista, i de vitalistes, en aquesta terra, sempre ens en fan falta». «Era una peça clau -continuà dient Majoral- per la seva tasca en la trasmissió de sentiments i de lluita». També el músic Joan Bibiloni lloà la figura de Roig. «Ha estat una persona coneixedora de la història i de la música de la terra. Ell ho ha sabut aplicar, amb molta d'honra, com una manera de vida i és per això que jo l'enveig». Toni Roig fundà el grup Al-Mayurqa l'any 1994 i amb ells ha publicat fins a 8 discs. El darrer, Temps de Revolta, era el més compromès de tots com a conseqüència, en part, dels quatre darrers anys de govern popular amb el qual el grup es veié injustament tractat. «No ens faran callar» era el seu lema principal. Un lema que ara, tot i aquesta gran pèrdua, continuarà vigent encara per molt de temps. Nascut a Palma el 1946, Roig ha estat membre de diferents conjunts de música tradicional entre les quals destaca Música Nostra, on fou cofundador. En el vessant artístic desenvolupà treballs d'escultor obtenint diversos premis per la seva obra.Com a activista cultural, Roig era membre del Consell Assessor i de la Comissió de Cultura Popular de l'Obra Cultural Balear, entitat que ahir lamentava la seva desaparició lloant una trajectòria caracteritzada «per la rebel·lia davant elspoders establerts i la innovació en la música folk mallorquina». L'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Govern mostraren el seu condol.El tanatori de Son Valentí acollirà des d'avui a les 8 del dematí i fins a demà a la mateixa hora les despulles de Roig, que serà homenatjat dimarts a vespre en un actecívic al monestir de La Real.
Jo he volgut recollir aquesta notícia del Diari de les Balears en reconeixement de la seva persona i per la gran capacitat de lluita, de feina i per les vegades que havíem coincidit en reunions,compartint escenaris o fins i tot compartint sopar a peu dret a Santa Maria del Camí aquest juliol passat.. desprenia respecte i encomanava ganes de seguir, de seguir anant contracorrent i lluitant.
1.10.07
RENOVAR...
Atents al què passa a casa nostra.
En els darrers dos anys, al maresme, han aparegut un seguit de publicacions que hem seguit de ben a prop; Les cançons de Mataró (Jaume Arnella, a partir dels treballs de recerca del Mestre Tomàs per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als anys 30. Editat per Els Garrofers i l’Ajuntament de Mataró 2005), Lo ball de gitanes en la Maresma (Pompili Massa. Edicions El Mèdol. 2007) i El ball de plaça a la costa de Llevant (Pompili Massa, Premi Joan Amades de Cultura Popular 2006. Edicions El Mèdol. 2007).
La Coixinera hem estat atents a les activitats que passaven al nostre costat, i fins i tot hem tingut la oportunitat d’esdevenir-ne protagonistes en certa mesura. Amb Les cançons de Mataró vam tenir la oportunitat d’aconseguir reunir un grup nombrós de formacions de la nostra ciutat per a reversionar i enregistrar, amb el suport de la Casa de la Música Popular (CLAP) de Mataró, alguns dels materials que es recollien a l’edició que Jaume Arnella va coordinar. Però amb els dos treballs del Premianenc Massa, hem trobat una gran quantitat de partitures que s’adeqüen als objectius i el tarannà del nostre grup.
Sempre hem tingut al cap la idea de recuperar de forma dinàmica i gens encarcarada, sense fer arqueologia, les nostres places com a espai de música i ball . Ja sigui el ball coreografiat però fresc, immediat i sense grans explicacions. Com també el ball espontani ,allò que cadascú sent com a individu amb el que fem a l’escenari.
Tot aquest material té vigència si és viu i en podem gaudir.
A la Fira de Manresa de l’any vinent volem presentar el nou espectacle de La Coixinera, però si ens és possible també el CD que l’acompanyarà.
Fruit de les nostres inquietuds i la necessitat de dotar a la formació d’un nou repertori, ara se’ns presenta la oportunitat de combinar uns gèneres musicals i de ball que seran l’eix central de la proposta d’ UN NOU SARAU. Gràcies a la oportunitat i proximitat amb aquesta gran quantitat de partitures, algunes molt engrescadores, decidim entomar el repte de renovar el nostre SARAU A PLAÇA.
A la nostra formació sempre hem disfrutat mesclant les melodies tradicionals i les pròpies, amb ritmes, instruments (tradicionals i “moderns”) i arranjaments que estan en sintonia al moment actual i als dies d’avui. És per això, ara que hem tancat el cicle de Titani, que ens sentim amb ganes i forces per a fer una nova proposta per a UN NOU SARAU.
En els darrers dos anys, al maresme, han aparegut un seguit de publicacions que hem seguit de ben a prop; Les cançons de Mataró (Jaume Arnella, a partir dels treballs de recerca del Mestre Tomàs per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als anys 30. Editat per Els Garrofers i l’Ajuntament de Mataró 2005), Lo ball de gitanes en la Maresma (Pompili Massa. Edicions El Mèdol. 2007) i El ball de plaça a la costa de Llevant (Pompili Massa, Premi Joan Amades de Cultura Popular 2006. Edicions El Mèdol. 2007).
La Coixinera hem estat atents a les activitats que passaven al nostre costat, i fins i tot hem tingut la oportunitat d’esdevenir-ne protagonistes en certa mesura. Amb Les cançons de Mataró vam tenir la oportunitat d’aconseguir reunir un grup nombrós de formacions de la nostra ciutat per a reversionar i enregistrar, amb el suport de la Casa de la Música Popular (CLAP) de Mataró, alguns dels materials que es recollien a l’edició que Jaume Arnella va coordinar. Però amb els dos treballs del Premianenc Massa, hem trobat una gran quantitat de partitures que s’adeqüen als objectius i el tarannà del nostre grup.
Sempre hem tingut al cap la idea de recuperar de forma dinàmica i gens encarcarada, sense fer arqueologia, les nostres places com a espai de música i ball . Ja sigui el ball coreografiat però fresc, immediat i sense grans explicacions. Com també el ball espontani ,allò que cadascú sent com a individu amb el que fem a l’escenari.
Tot aquest material té vigència si és viu i en podem gaudir.
A la Fira de Manresa de l’any vinent volem presentar el nou espectacle de La Coixinera, però si ens és possible també el CD que l’acompanyarà.
Fruit de les nostres inquietuds i la necessitat de dotar a la formació d’un nou repertori, ara se’ns presenta la oportunitat de combinar uns gèneres musicals i de ball que seran l’eix central de la proposta d’ UN NOU SARAU. Gràcies a la oportunitat i proximitat amb aquesta gran quantitat de partitures, algunes molt engrescadores, decidim entomar el repte de renovar el nostre SARAU A PLAÇA.
A la nostra formació sempre hem disfrutat mesclant les melodies tradicionals i les pròpies, amb ritmes, instruments (tradicionals i “moderns”) i arranjaments que estan en sintonia al moment actual i als dies d’avui. És per això, ara que hem tancat el cicle de Titani, que ens sentim amb ganes i forces per a fer una nova proposta per a UN NOU SARAU.
