8.11.06
GRÀCIES NÚRIA
Periodista d'un país que en aquests moments ha perdut el nord.
M'arriba un correu d'una amiga que m'anima a seguir treballant;
...M'agradeu com a revulsiu del ball a plaça, com a renovació, com a mirada a
la tradició des d'un punt de vista jove, atractiu, sense complexos, com a
agitadors del folk... jeje... vaja, t'escric tot això tal com raja, sense
pensar-m'ho gaire, i tenint en compte que ara fa dies que no us escolto...
No ho sé, la qüestió és que des del principi m'ha cridat l'atenció la
vostra manera de fer música, aquesta barreja d'instruments (ara ja ens hi
comencem a acostumar, però no tothom s'atreveix a combinar guitarra
elèctrica i flabiol), i suposo que el millor de tot, el que importa
realment, és que la música t'entri a dins i ja està, que et faci ballar, que
et trobis movent el peu, el braç... o el cos sencer sense saber per què,
simplement perquè les notes t'hi porten.
Quin rotllo que t'acabo de deixar anar... Espero que hagis pogut arribar
al final i que estiguis ben animat a tirar endavant amb tot plegat...
de la web de l'Ajuntament de Calaf, moment màgic!!! Mostra de cançons i grups. Aquí vam conectar molt.
// posted by vermutnegre @ 2:09 p. m. 
