1.12.06
MARCEL CASELLAS I
LA PRINCIPAL DE LA NIT
EL CREMALLERA DE NÚRIA
Casellas és un dels músics amb més idees i recursos de casa nostra. La música d’arrel té sentit si interessa. I per sort, com passa a El cremallera de Núria, ens desperta l’interès. Si aconseguim, a més, fer-la amb ulls de músics del segle XXI, per a oïdes del segle XXI molt millor.
Marcel Casellas sap trobar un bon repertori de melodies i textos per a aquest disc. Tonades populars i obres del mateix Casellas conviuen en el viatge que fan els membres de l’escamot del baix, en direcció a l’altra banda dels Pirineus, mentre s’escapen del Comissari Gordillo. I és que com passava al primer disc de Casellas i La Principal de la Nit, el disc està pensat com si fos una sola pista. Un sol trac on s’expliquen les aventures dels dos membres de l’escamot i el comissari. La història d’un viatge a Núria. La situació entre els tres personatges, és utilitzada com a una de les pinzellades reivindicatives que apareix al cd. Reivindicativa d’un país que no viu en plena normalitat.
La Principal de la Nit ( cinc músics amb instruments de cobla), més les bases i veus; són el nucli d’aquest disc amb una sonoritat ben singular. Nova, no. Però pròpia de Casellas i la Principal de la Nit. El so i els arranjaments de les veus, els instruments de la cobla (tenora, tible, flabiol, trompeta i fiscorn), les programacions i la cuina catalana s’embolcallen a més d’una gran quantitat de col·laboracions, ja sigui en la creació de les bases, com en les veus o altres instruments enregistrats per a El cremallera de Núria. És a dir, que en aquest projecte, Casellas ha buscat la complicitat de molts amics i companys. I per el resultat obtingut, diríem que l’ha trobat.
Amb aquest segon disc de la Principal de la Nit, Casellas cuina l’essència (del que per desconeixença de molts) ens pertany. El nostre repertori, els nostres gèneres de música i de ball, i alguns dels nostres textos i autors, sota una estètica moderna. Un disc per gaudir, en un país on costa compartir la nostra tradició.
El més important és que Casellas ho fa sense complexos i amb convenciment. A aquestes alçades no ha de convèncer a ningú. Però tant de bo, sigui compartit el seu projecte.
per a CARAMELLA XV
LA PRINCIPAL DE LA NIT
EL CREMALLERA DE NÚRIA
Casellas és un dels músics amb més idees i recursos de casa nostra. La música d’arrel té sentit si interessa. I per sort, com passa a El cremallera de Núria, ens desperta l’interès. Si aconseguim, a més, fer-la amb ulls de músics del segle XXI, per a oïdes del segle XXI molt millor.
Marcel Casellas sap trobar un bon repertori de melodies i textos per a aquest disc. Tonades populars i obres del mateix Casellas conviuen en el viatge que fan els membres de l’escamot del baix, en direcció a l’altra banda dels Pirineus, mentre s’escapen del Comissari Gordillo. I és que com passava al primer disc de Casellas i La Principal de la Nit, el disc està pensat com si fos una sola pista. Un sol trac on s’expliquen les aventures dels dos membres de l’escamot i el comissari. La història d’un viatge a Núria. La situació entre els tres personatges, és utilitzada com a una de les pinzellades reivindicatives que apareix al cd. Reivindicativa d’un país que no viu en plena normalitat.
La Principal de la Nit ( cinc músics amb instruments de cobla), més les bases i veus; són el nucli d’aquest disc amb una sonoritat ben singular. Nova, no. Però pròpia de Casellas i la Principal de la Nit. El so i els arranjaments de les veus, els instruments de la cobla (tenora, tible, flabiol, trompeta i fiscorn), les programacions i la cuina catalana s’embolcallen a més d’una gran quantitat de col·laboracions, ja sigui en la creació de les bases, com en les veus o altres instruments enregistrats per a El cremallera de Núria. És a dir, que en aquest projecte, Casellas ha buscat la complicitat de molts amics i companys. I per el resultat obtingut, diríem que l’ha trobat.
Amb aquest segon disc de la Principal de la Nit, Casellas cuina l’essència (del que per desconeixença de molts) ens pertany. El nostre repertori, els nostres gèneres de música i de ball, i alguns dels nostres textos i autors, sota una estètica moderna. Un disc per gaudir, en un país on costa compartir la nostra tradició.
El més important és que Casellas ho fa sense complexos i amb convenciment. A aquestes alçades no ha de convèncer a ningú. Però tant de bo, sigui compartit el seu projecte.
per a CARAMELLA XV