24.6.07
BALL A L’HOSTALMemorial 1
ARTUR BLASCO
…La intenció d’aquesta edició no és altra que rememorar aquells músics humils que anaven a peu per camins i dreceres amb l’acordió a coll, embolicat amb mocador de farcell, per fer ballar la gent pels hostals i places dels poblets del Pirineu …
Amb aquesta bonica i senzilla idea se’ns presenta Ball a l’hostal i Ball a la plaça.
Artur Blasco, cronista, testimoni i transmissor de la nostra música més recentment antiga, ens fa arribar un seguit de melodies amb acordió que anys enrere havien fet ballar i xalar als habitants del Pirineu català.
Amb les cançons d’aquest disc fem un repàs als repertoris de ball dels antics acordionistes ja desapareguts com Josep Jordana, el Comare de Toloriu, Esteve Tarrés, l’ Estevet Sastre, Josep Miquel, el Mestret desaparegut ara fa un any i als gèneres ballats durant les festes del nostre país, cançons de moda i balls de parella com el pasdoble, el vals, el pericon, el xotis...
Aquest és un disc de capçalera per a tots aquells acordionistes i persones que fan, o fem, música d’arrel, sigui o no de ball. És una mostra de quan sentim o tenim una bona melodia, i s’executa amb la gràcia i trempera dels antics acordionistes, cap ballador es pot resistir a ballar-la.
Amb aquesta bonica i senzilla idea se’ns presenta Ball a l’hostal i Ball a la plaça.
Artur Blasco, cronista, testimoni i transmissor de la nostra música més recentment antiga, ens fa arribar un seguit de melodies amb acordió que anys enrere havien fet ballar i xalar als habitants del Pirineu català.
Amb les cançons d’aquest disc fem un repàs als repertoris de ball dels antics acordionistes ja desapareguts com Josep Jordana, el Comare de Toloriu, Esteve Tarrés, l’ Estevet Sastre, Josep Miquel, el Mestret desaparegut ara fa un any i als gèneres ballats durant les festes del nostre país, cançons de moda i balls de parella com el pasdoble, el vals, el pericon, el xotis...
Aquest és un disc de capçalera per a tots aquells acordionistes i persones que fan, o fem, música d’arrel, sigui o no de ball. És una mostra de quan sentim o tenim una bona melodia, i s’executa amb la gràcia i trempera dels antics acordionistes, cap ballador es pot resistir a ballar-la.
per a Caramella
// posted by vermutnegre @ 1:07 p. m. 
