29.8.07
LA GUIDA
Ara fa un any em va trucar la Guida. ÉS una noia de Vic que es va adreçar a mi dient-me que tenia la intenció de recopilar el màxim de peces escrites per acordionistes per elaborar-ne un recull. Aquell objectiu senzill ha anat evolucionant i, a hores d’ara, ja té més de 150 partitures d’una trenta-cinquena d’acordionistes dels Països Catalans.
Jo he col·laborat, humilment, amb el que jo he escrit al llarg dels anys (poc aprofitats) que fa que toco el diatònic. N’hi he fet arribar una desena.
El què més m’ha sorprès és la seva vitalitat i les seves ganes. Les ha encomanat fins i tot a la Generalitat que pensa pagar-ne una edició. També ha encomanat als diferents autors que han cedit les seves músiques, des de la Catalunya Nord fins a Alacant.
Quan li vaig preguntar d’on havia sortit aquella idea i el per què del recull em va dir; jo no volia anar al País Basc, ni al Quebec, ni a Anglaterra ni França, pensava que des d’aquí i amb un dos files (res de trikis, ni altres històries...) podia continuar aprenent. Des de Catalunya s’ha de poder continuar evolucionant. És per això que vaig proposar-me buscar peces dels autors contemporanis, per aprendre’n. I la veritat és que ha quedat un recull molt variat i serà profitós. Quedarà molt xulo.
Fa un parell de dies vaig anar a Vic. Vam estar repassant el que jo li havia fet arribar. La veritat és que les meves peces tocades per algú que en sap, sonen bé. M’agraden. Però sobretot m’agrada la experiència d’algú que sense complexes ha sabut reunir gent ben diferent i contribuir a la normalitat d’aquest país nostre. Malgrat costi, sovint.
Ara fa un any em va trucar la Guida. ÉS una noia de Vic que es va adreçar a mi dient-me que tenia la intenció de recopilar el màxim de peces escrites per acordionistes per elaborar-ne un recull. Aquell objectiu senzill ha anat evolucionant i, a hores d’ara, ja té més de 150 partitures d’una trenta-cinquena d’acordionistes dels Països Catalans.
Jo he col·laborat, humilment, amb el que jo he escrit al llarg dels anys (poc aprofitats) que fa que toco el diatònic. N’hi he fet arribar una desena.
El què més m’ha sorprès és la seva vitalitat i les seves ganes. Les ha encomanat fins i tot a la Generalitat que pensa pagar-ne una edició. També ha encomanat als diferents autors que han cedit les seves músiques, des de la Catalunya Nord fins a Alacant.
Quan li vaig preguntar d’on havia sortit aquella idea i el per què del recull em va dir; jo no volia anar al País Basc, ni al Quebec, ni a Anglaterra ni França, pensava que des d’aquí i amb un dos files (res de trikis, ni altres històries...) podia continuar aprenent. Des de Catalunya s’ha de poder continuar evolucionant. És per això que vaig proposar-me buscar peces dels autors contemporanis, per aprendre’n. I la veritat és que ha quedat un recull molt variat i serà profitós. Quedarà molt xulo.
Fa un parell de dies vaig anar a Vic. Vam estar repassant el que jo li havia fet arribar. La veritat és que les meves peces tocades per algú que en sap, sonen bé. M’agraden. Però sobretot m’agrada la experiència d’algú que sense complexes ha sabut reunir gent ben diferent i contribuir a la normalitat d’aquest país nostre. Malgrat costi, sovint.
// posted by vermutnegre @ 12:34 p. m. 
