5.10.07
ja el tenim aquí
vingut des de Llucmajor a Mallorca (la "meva" illa).
la veritat és que és agressiu, net, amb força...
falta ajustar-lo una miqueta i mseré la òstia....
2.10.07
TONI ROIG, PERDEM UN GRAN LLUITADOR
Mor el músic Toni Roig, tenaç lluitador per la llengua i la cultura més nostrada.
L'ànima de la formació Al-Mayurqa presentà divendres a Lloseta el seu darrer discToni Roig, de 61 anys, ha estat un personatge clar en la lluita per la llengua, la música i la cultura de Mallorca.
Toni Roig estava content. Acabava de presentar al Teatre de Lloseta el darrer discdel seu grup, Al Mayurqa, Temps de Revolta. Quan el concert havia conclòs parlà ambels organitzadors. «Va venir i vàrem estar parlant de plans de futur, tenia moltescoses al cap», comentava ahir Ana Espin, gerent de Fonart, la productora amb qui Al-Mayurqa havia iniciat gestions i de la qual se sentien molt orgullosos «perquèhavien trobat, a la fi, algú que els fes costat».Però l'ànima d'Al Mayurqa, ToniRoig, moria ahir, diumenge dematí, de manera sobtada després d'una complicació delsproblemes respiratoris que feia temps arrossegava.
Dissabte, dos dies després d'haver omplert el Teatre de Lloseta, i trobant-se ja molt cansat després del concert, Roig ingressà a l'hospital de Son Llàtzer. Ahir morí a causa d'una infecció.La seva mort, tan inesperada, commocionà ahir el món de la música i la cultura més nostrada. El seu bon amic Biel Majoral, que col·laborà en aquest darrer disc, ho reconeixia. «M'entristeix molt la seva mort. Toni Roig era un personatge molt entranyable, era un vitalista, i de vitalistes, en aquesta terra, sempre ens en fan falta». «Era una peça clau -continuà dient Majoral- per la seva tasca en la trasmissió de sentiments i de lluita». També el músic Joan Bibiloni lloà la figura de Roig. «Ha estat una persona coneixedora de la història i de la música de la terra. Ell ho ha sabut aplicar, amb molta d'honra, com una manera de vida i és per això que jo l'enveig». Toni Roig fundà el grup Al-Mayurqa l'any 1994 i amb ells ha publicat fins a 8 discs. El darrer, Temps de Revolta, era el més compromès de tots com a conseqüència, en part, dels quatre darrers anys de govern popular amb el qual el grup es veié injustament tractat. «No ens faran callar» era el seu lema principal. Un lema que ara, tot i aquesta gran pèrdua, continuarà vigent encara per molt de temps. Nascut a Palma el 1946, Roig ha estat membre de diferents conjunts de música tradicional entre les quals destaca Música Nostra, on fou cofundador. En el vessant artístic desenvolupà treballs d'escultor obtenint diversos premis per la seva obra.Com a activista cultural, Roig era membre del Consell Assessor i de la Comissió de Cultura Popular de l'Obra Cultural Balear, entitat que ahir lamentava la seva desaparició lloant una trajectòria caracteritzada «per la rebel·lia davant elspoders establerts i la innovació en la música folk mallorquina». L'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Govern mostraren el seu condol.El tanatori de Son Valentí acollirà des d'avui a les 8 del dematí i fins a demà a la mateixa hora les despulles de Roig, que serà homenatjat dimarts a vespre en un actecívic al monestir de La Real.
Jo he volgut recollir aquesta notícia del Diari de les Balears en reconeixement de la seva persona i per la gran capacitat de lluita, de feina i per les vegades que havíem coincidit en reunions,compartint escenaris o fins i tot compartint sopar a peu dret a Santa Maria del Camí aquest juliol passat.. desprenia respecte i encomanava ganes de seguir, de seguir anant contracorrent i lluitant.
1.10.07
RENOVAR...
Atents al què passa a casa nostra.
En els darrers dos anys, al maresme, han aparegut un seguit de publicacions que hem seguit de ben a prop; Les cançons de Mataró (Jaume Arnella, a partir dels treballs de recerca del Mestre Tomàs per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als anys 30. Editat per Els Garrofers i l’Ajuntament de Mataró 2005), Lo ball de gitanes en la Maresma (Pompili Massa. Edicions El Mèdol. 2007) i El ball de plaça a la costa de Llevant (Pompili Massa, Premi Joan Amades de Cultura Popular 2006. Edicions El Mèdol. 2007).
La Coixinera hem estat atents a les activitats que passaven al nostre costat, i fins i tot hem tingut la oportunitat d’esdevenir-ne protagonistes en certa mesura. Amb Les cançons de Mataró vam tenir la oportunitat d’aconseguir reunir un grup nombrós de formacions de la nostra ciutat per a reversionar i enregistrar, amb el suport de la Casa de la Música Popular (CLAP) de Mataró, alguns dels materials que es recollien a l’edició que Jaume Arnella va coordinar. Però amb els dos treballs del Premianenc Massa, hem trobat una gran quantitat de partitures que s’adeqüen als objectius i el tarannà del nostre grup.
Sempre hem tingut al cap la idea de recuperar de forma dinàmica i gens encarcarada, sense fer arqueologia, les nostres places com a espai de música i ball . Ja sigui el ball coreografiat però fresc, immediat i sense grans explicacions. Com també el ball espontani ,allò que cadascú sent com a individu amb el que fem a l’escenari.
Tot aquest material té vigència si és viu i en podem gaudir.
A la Fira de Manresa de l’any vinent volem presentar el nou espectacle de La Coixinera, però si ens és possible també el CD que l’acompanyarà.
Fruit de les nostres inquietuds i la necessitat de dotar a la formació d’un nou repertori, ara se’ns presenta la oportunitat de combinar uns gèneres musicals i de ball que seran l’eix central de la proposta d’ UN NOU SARAU. Gràcies a la oportunitat i proximitat amb aquesta gran quantitat de partitures, algunes molt engrescadores, decidim entomar el repte de renovar el nostre SARAU A PLAÇA.
A la nostra formació sempre hem disfrutat mesclant les melodies tradicionals i les pròpies, amb ritmes, instruments (tradicionals i “moderns”) i arranjaments que estan en sintonia al moment actual i als dies d’avui. És per això, ara que hem tancat el cicle de Titani, que ens sentim amb ganes i forces per a fer una nova proposta per a UN NOU SARAU.
En els darrers dos anys, al maresme, han aparegut un seguit de publicacions que hem seguit de ben a prop; Les cançons de Mataró (Jaume Arnella, a partir dels treballs de recerca del Mestre Tomàs per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als anys 30. Editat per Els Garrofers i l’Ajuntament de Mataró 2005), Lo ball de gitanes en la Maresma (Pompili Massa. Edicions El Mèdol. 2007) i El ball de plaça a la costa de Llevant (Pompili Massa, Premi Joan Amades de Cultura Popular 2006. Edicions El Mèdol. 2007).
La Coixinera hem estat atents a les activitats que passaven al nostre costat, i fins i tot hem tingut la oportunitat d’esdevenir-ne protagonistes en certa mesura. Amb Les cançons de Mataró vam tenir la oportunitat d’aconseguir reunir un grup nombrós de formacions de la nostra ciutat per a reversionar i enregistrar, amb el suport de la Casa de la Música Popular (CLAP) de Mataró, alguns dels materials que es recollien a l’edició que Jaume Arnella va coordinar. Però amb els dos treballs del Premianenc Massa, hem trobat una gran quantitat de partitures que s’adeqüen als objectius i el tarannà del nostre grup.
Sempre hem tingut al cap la idea de recuperar de forma dinàmica i gens encarcarada, sense fer arqueologia, les nostres places com a espai de música i ball . Ja sigui el ball coreografiat però fresc, immediat i sense grans explicacions. Com també el ball espontani ,allò que cadascú sent com a individu amb el que fem a l’escenari.
Tot aquest material té vigència si és viu i en podem gaudir.
A la Fira de Manresa de l’any vinent volem presentar el nou espectacle de La Coixinera, però si ens és possible també el CD que l’acompanyarà.
Fruit de les nostres inquietuds i la necessitat de dotar a la formació d’un nou repertori, ara se’ns presenta la oportunitat de combinar uns gèneres musicals i de ball que seran l’eix central de la proposta d’ UN NOU SARAU. Gràcies a la oportunitat i proximitat amb aquesta gran quantitat de partitures, algunes molt engrescadores, decidim entomar el repte de renovar el nostre SARAU A PLAÇA.
A la nostra formació sempre hem disfrutat mesclant les melodies tradicionals i les pròpies, amb ritmes, instruments (tradicionals i “moderns”) i arranjaments que estan en sintonia al moment actual i als dies d’avui. És per això, ara que hem tancat el cicle de Titani, que ens sentim amb ganes i forces per a fer una nova proposta per a UN NOU SARAU.
20.9.07
A SANTA TECLA…
Als que estem i seguim les principals Festes Majors del nostre País; als que ens agrada la Cultura Popular en general; als que ens agrada la Música d’Arrel Tradicional; però en especial als que som de Mataró i coneixem la feina d’en Jordi Bertran a l’Ajuntament de Tarragona com a Tècnic de Festes. O bé per a la Generalitat, com a Director de La Fira Mediterrània d’Arrel Tradicional de Manresa o en les nombroses col·laboracions assessorant als diferents governs en política de Cultura Popular, o en la redacció de lleis que afecten a l’àmbit Festiu, o fins i tot als que l’hem llegit en nombroses vegades o l’han/hem tingut com a mestre-pedagoc de la Festa: envegem el poble de Tarragona.
IL·LUSIÓ
En Jordi, que de segur que també té algun que d’altre detractor, ha sabut potenciar, fer créixer i dinamitzar tot el món Festiu de la Capital Tarragonina. Ha sabut adaptar-se i posar al dia una Festa Popular i ha sumat un seguit de grups a la Festa que encomanats per la il·lusió de pertànyer a un col:lectiu participen de Santa Tecla (Fira d’entitats, Pitch & put, El concert de la paella, CiberÀgora, Santa Tecla familiar, La batalla; Beatles&Rolling, Presentació del 5è @rt-e, “Santa Tecla a les escoles”, House-tecno-electro, Breakbeat -regae-funk-live sets, Rumba i Mestissatge... ).
Per altra banda, ha transmès als membres dels diferents Balls Populars ( que a Mataró en diem comparses) la il·lusió de sortir i ballar per a tothom i amb molta proximitat, seriorisitat i dignitat per a tots els Tarragonins que participen i gaudeixen del seu Seguici Popular.
TREMPERA
Les músiques i els músics, les coreografies dels balls i de les figures (lleó, àliga, gegants, capgrossos, mulassa, víbria, drac, bou, cucafera...), els vestuari i la manera de sortir al carrer, els actes tradicionals o rituals, els actes nous, els balls i concerts, la incorporació de diferents col·lectius i entitats a la Festa s’encomanen de la força i trempera. I fan vibrar i disfrutar, involucrar-se i xalar a tos els que es pensaven que anaven a fer d’espectadors de la Festa. L’espectador acaba esdevenint protagonista actiu.
TRADICIÓ
En Jordi, i tot un seguit de persones i grups de Tarragona, han sabut fer créixer la Festa i aprofitar el potencial que la Ciutat tenia; el seguici Popular, L’entrada del braç de Santa Tecla, el Pregó, les matinades, els castells...
A Mataró, mentrestant, ens emmirallem de Tarragona. Però el primer pas és trobar algú capaç des de l’Ajuntament d’aglutinar com ho ha fet ell. O bé trobar un grup que s’atreveixi realment a posar en comú i sumar més que dividir a les diferents comparses de la Ciutat (del Comú; és a dir de tots).
Potser així tindrem una Festa més forta encara, més viva i més representada.
Mentrestant el dia 23 de setembre, sempre que pugueu... Aneu a Santa Tecla, a Tarragona.
14.9.07
CAPGROSSOS DE PREMIÀ DE MAR... Ens demanen les aprtitures dels Capgrossos de Premià de Mar. Fa un parell d'anys, o potser ja són tres, que l'Eloi de Premià ens va demanar a veure si amb La Conxi estaríem disposats a fer unes músiques per als capgrossos de Premià.
Es tractava de fer tres balls, el del desembarcament dels pirates, la luita i l'expulsió. Ràpidament ens vam distrubuir la feina amb en Jaume (jimmix). Jo faria els dos primers i ell el tercer.
Ara, reescoltant i rellegint aquelles músiqes que vam enregistrar en col·laboració d'en Guillem Cuní i que es van editar en el disc conjunt de "Les músiques de Premià" veiem que tenen moltes possibilitats i qui sap si encara en podrem fer alguna cosa més...
Ja ho veurem.
El millor; haver col·laborat i acceptat l'encàrrec i les coneixences que n'hem obtingut...
29.8.07
LA GUIDA
Ara fa un any em va trucar la Guida. ÉS una noia de Vic que es va adreçar a mi dient-me que tenia la intenció de recopilar el màxim de peces escrites per acordionistes per elaborar-ne un recull. Aquell objectiu senzill ha anat evolucionant i, a hores d’ara, ja té més de 150 partitures d’una trenta-cinquena d’acordionistes dels Països Catalans.
Jo he col·laborat, humilment, amb el que jo he escrit al llarg dels anys (poc aprofitats) que fa que toco el diatònic. N’hi he fet arribar una desena.
El què més m’ha sorprès és la seva vitalitat i les seves ganes. Les ha encomanat fins i tot a la Generalitat que pensa pagar-ne una edició. També ha encomanat als diferents autors que han cedit les seves músiques, des de la Catalunya Nord fins a Alacant.
Quan li vaig preguntar d’on havia sortit aquella idea i el per què del recull em va dir; jo no volia anar al País Basc, ni al Quebec, ni a Anglaterra ni França, pensava que des d’aquí i amb un dos files (res de trikis, ni altres històries...) podia continuar aprenent. Des de Catalunya s’ha de poder continuar evolucionant. És per això que vaig proposar-me buscar peces dels autors contemporanis, per aprendre’n. I la veritat és que ha quedat un recull molt variat i serà profitós. Quedarà molt xulo.
Fa un parell de dies vaig anar a Vic. Vam estar repassant el que jo li havia fet arribar. La veritat és que les meves peces tocades per algú que en sap, sonen bé. M’agraden. Però sobretot m’agrada la experiència d’algú que sense complexes ha sabut reunir gent ben diferent i contribuir a la normalitat d’aquest país nostre. Malgrat costi, sovint.
Ara fa un any em va trucar la Guida. ÉS una noia de Vic que es va adreçar a mi dient-me que tenia la intenció de recopilar el màxim de peces escrites per acordionistes per elaborar-ne un recull. Aquell objectiu senzill ha anat evolucionant i, a hores d’ara, ja té més de 150 partitures d’una trenta-cinquena d’acordionistes dels Països Catalans.
Jo he col·laborat, humilment, amb el que jo he escrit al llarg dels anys (poc aprofitats) que fa que toco el diatònic. N’hi he fet arribar una desena.
El què més m’ha sorprès és la seva vitalitat i les seves ganes. Les ha encomanat fins i tot a la Generalitat que pensa pagar-ne una edició. També ha encomanat als diferents autors que han cedit les seves músiques, des de la Catalunya Nord fins a Alacant.
Quan li vaig preguntar d’on havia sortit aquella idea i el per què del recull em va dir; jo no volia anar al País Basc, ni al Quebec, ni a Anglaterra ni França, pensava que des d’aquí i amb un dos files (res de trikis, ni altres històries...) podia continuar aprenent. Des de Catalunya s’ha de poder continuar evolucionant. És per això que vaig proposar-me buscar peces dels autors contemporanis, per aprendre’n. I la veritat és que ha quedat un recull molt variat i serà profitós. Quedarà molt xulo.
Fa un parell de dies vaig anar a Vic. Vam estar repassant el que jo li havia fet arribar. La veritat és que les meves peces tocades per algú que en sap, sonen bé. M’agraden. Però sobretot m’agrada la experiència d’algú que sense complexes ha sabut reunir gent ben diferent i contribuir a la normalitat d’aquest país nostre. Malgrat costi, sovint.
31.7.07
ESPAI SANTES
El PMC va crear, a començaments d’any, una comissió de persones per treballar uns Protocols, per “fixar” un Imaginari Comú de Les Santes, per “retratar-escriure” Les Santes d’avui. Jo hi era convocat.
La veritat és que ben bé no sabíem què havíem de fer, ni com, ni fins on podíem o havíem d’arribar. Aquest va ser el primer entrebanc que vam trobar. Teníem visions molt distanciades. Cadascú havia entès l’encàrrec a la seva manera. Però era la primera vegada que el PMC estava disposat a crear criteri i a opinar. Algú coneix cap director i regidor de Cultura que s’hagi preocupat per tenir opinió la Festa!? Si, la Carmina ho va intentar.
La comissió era força diversa. Anàvem des dels que pensàvem que havíem de fer uns Protocols on es recollís el més singular de la nostra Festa Major, aquells actes que són l’essència de Les Santes a banda de L’Ofici i Les Dormides, la Diada de Les Santes... com s’havia d’articular la organització de la Festa (la “Comissió”), el seu funcionament, la seva formació, qui l’integra entitats o persones a títol individual?... el tema de la imatge i el Cartell... si calia o no pagar-lo... del finançament de Les Santes, de la gratuïtat dels actes...
Per altra banda hi havia qui creia que una mica tot això era igual. Al cap i a la fi, als mataronins el que els interessa és que cada any hi hagi Santes i que de fixar o retratar, quan menys millor. El mínim.
L’Ajuntament va convocar persones vinculades en el món Festiu de la Ciutat. D’una banda hi havia representants de les colles institucionals. Gent de confiança del PMC (exmembres de la Junta del PMC). També membres i exmembres de la Comissió de Festa Major. I per últim hi havia un seguit de persones que havien d’ajudar a tenir un punt de vista més rigorós amb la història.
Aquesta Comissió estava moderada per Jaume Calsapeu, que al final de tot el procés seria qui ordenaria i escriuria tot el resultat del què s’havia de parlar i debatre.
Jo sóc de la opinió que caldria redactar uns protocols amb tots els ets i uts. Recollir partitures, coreografies, indumentàries, recorreguts... amb això no vol dir que tingui una visió immobilista de la Festa. La veritat és que després de nombroses trobades i de moltes discussions, no s’ha arribat gaire a enlloc encara. Queda molta feina per fer, sota el meu punt de vista.
S’ha constatat que a Mataró tenim una Festa molt potent. Per arribar a aquesta conclusió no calen gaire reunions. Però també hem constatat que al llarg dels anys hi ha hagut una deixadesa per part de l’administració (polítics, directors de patronats, tècnics, caps de producció, caps d’infraestructures...), i per els mateixos membres de la Comissió. Això ha portat a una profunda crisi d’organització i de funcionament en la organització de la Festa Major. Sobretot hi ha una profunda crisi de debat. Les Santes d’avui no són pas fruit del debat. Les reunions tècniques, la burocràcia, omplir les fitxes dels actes per omplir... tot això ha acabat per transformar la Comissió en l’espai avorrit del què hi ha d’allò meu!?....
És aquí on vam estar més d’acord aquest grup de persones; cal un ESPAI SANTES. Un espai de debat per fer créixer la nostra Festa. És evident que tampoc és res nou. Però el fet que la mateixa Administració, que al cap i la fi és qui ha de garantir que cada any hi hagi Les Santes, sigui conscient d’això, és un avenç.
Cal un espai on hi hagi debat i reflexions entorn de la Festa. Aquest espai, segurament podria ser a la Comissió de la Festa Major, si es convoqués amb prou temps... També podria tenir aquesta doble funció, si les presses i les qüestions tècniques no es mengessin les hores de reunions.
O potser no. Potser cal crear un altre espai, perquè no tothom té ganes d’anar a discutir de segons què. Ja s’ha comprovat amb el No n’hi ha prou! Tot i que segur que serà un èxit.
Després d’aquestes trobades al llarg del curs, només em queden dos desitjos. Un; que el futur director i regidor continuïn la feina començada per Rafa Milán. Segurament que el resultat final no serà ben bé el què hauríem desitjat, però de moment ja hem aconseguit molt. Interrompre la feina seria una llàstima.
Per altra banda, el segon desig; és que es trobi aquest Espai Santes, un espai per al debat i diàleg.
Més tard, també caldrà trobar un espai Colles. Com s’entén, per exemple, l’aparició d’un nou element a la Ciutat (El Dragalió) i que Cultura no ho creiés convenient per a aquestes Santes. L’any vinent, potser. Però no a corre cuita. Com sempre passa, però, per pressions, per interessos, pel què sigui, però el projecte va acabar tirant endavant. Ara tenim un nou element i tot el què s’ha generat al voltant del seu esperat naixement ho ha assumit la Colla del Drac, com si fos una entitat privada. Que no depèn del l’ajuntament la figura? Que no havia d’haver assumit el PMC el cava, els confits, i fins i tot els bolquers si calia...? És que quan volem som de l’ajuntament però quan ens convé, no!?
Esperem que el nou Ajuntament posi una mica d’ordre i es cregui d’una vegada tot això de la Cultura Popular. Com diu en Jaume Calsapeu al pròleg del document que s’està elaborant cal; Ordenar per construir.
Dani Àlvarez
per a GEGANTA 19
foto de Xènia Solà per a portalmataró.cat
