27.11.06
... quan trobes alguna idea o alguna cosa en la què creus, l’important és deixar fluir les idees i deixar que evolucioni i creixi. I sobretot, disfrutar-ho...
PEMI ROVIROSA
el millor de la “màsterclass” al clap, dijous passat.
24.11.06
17.11.06
15.11.06
TITANI AL RITMES.NET
El que diuen de Titani i de l'Hereu al ritmes.net:
...La Coixinera s'uneix a Escandall per aconseguir una fusió explosiva.
No. No s'assembla gens a L'hereu Riera que tots coneixíem. Aquest tema és la presentació del primer disc de Titani, el nou projecte de La Coixinera, a mitges amb el duet Escandall, que aporten les seves dolçaines a un maremàgnum de guitarres elèctriques i ritmes rockers. El resultat sona contundent, però també d'allò més natural, i t'obligarà a moure els peus com un esperitat...
Quan anem de Promoció més d'un periodista musical d'aquest país ens comenta que hem donat la volta a l'Hereu Riera i que realment hem fet una reproposta del tema popular. Però algún d'aquests "peridoistes i crítics musicals" d'aquest país que ens fa el comentari coneix que de l'Hereu Riera hi ha més d'una versió? Que no només hi ha la coneguda per a tothom... (per a Sant Antoni grans balles hi ha..., en 3 x 4 ?).
Algún d'aquests "periodistes" coneix l'Obra del Cançoner Popular, on s'hi recullen aquestes diferents versions. Algú coneix als músics actuals, dels Païssos Catalans, que en els darrers anys han enregistrat aquestes diferents versions. I quan dic músics parlo de persones mediàtiques com la Lídia Pujol o en Miquel Gil per exemple. Músics que per als crítics i periodistes musicals els hauríen de resultar familiars.
I al grup. Vull dir els que anem de promo. Algú el sap aquest discurs. Perquè és una bona ocasió de fer país i d'explicar a aquests que ens adoctrinen sovint sobre la nostra cultura, el nostre repertori i el nostre patrimoni.
De moment us podeu baixar l'mp3 del ritmes.net possant en el cercador Titani. Nosaltres us ho agraïrem. Feu-lo córrer.
Un altre dia parlaré de L'Obra del cançoner Popular. O de l'adoctrinament dels periodistes als catalans i catalanes. Un exemple; Xazzar (guanyadores del SONA9 '06... més del mateix. Avorreix).
8.11.06
GRÀCIES NÚRIA
Periodista d'un país que en aquests moments ha perdut el nord.
M'arriba un correu d'una amiga que m'anima a seguir treballant;
...M'agradeu com a revulsiu del ball a plaça, com a renovació, com a mirada a
la tradició des d'un punt de vista jove, atractiu, sense complexos, com a
agitadors del folk... jeje... vaja, t'escric tot això tal com raja, sense
pensar-m'ho gaire, i tenint en compte que ara fa dies que no us escolto...
No ho sé, la qüestió és que des del principi m'ha cridat l'atenció la
vostra manera de fer música, aquesta barreja d'instruments (ara ja ens hi
comencem a acostumar, però no tothom s'atreveix a combinar guitarra
elèctrica i flabiol), i suposo que el millor de tot, el que importa
realment, és que la música t'entri a dins i ja està, que et faci ballar, que
et trobis movent el peu, el braç... o el cos sencer sense saber per què,
simplement perquè les notes t'hi porten.
Quin rotllo que t'acabo de deixar anar... Espero que hagis pogut arribar
al final i que estiguis ben animat a tirar endavant amb tot plegat...
de la web de l'Ajuntament de Calaf, moment màgic!!! Mostra de cançons i grups. Aquí vam conectar molt.
3.11.06
CAP I CUA
JAUME ARNELLA, cronista d'un país.
Segurament que en un país normalitzat la feina que Jaume Arnella ha fet i fa, no passaria desapercebuda. De segur que tindria més ressò que el que ha tingut Cap i Cua. És per això que aquest disc és una bona oportunitat per apropar-nos a una de les veus més singulars de casa nostra.
Arnella és calidesa i sentit de l’humor. Tant la seva música com ell són entranyables. La seva música és música que surt de dins. Ens diu el què pensa i ho fa amb la seva fórmula tant personal.
Podem estar contents d’aquest nou disc. Un disc que recull dos moments diferents de la feina d’Arnella. 37 són els anys que separen el Cap i la Cua d’aquest disc de Jaume Arnella. El disc recull l’essència d’un moment d’eufòria, de rauxa, de lluita... i les lletres i músiques feta ara.
Els set primers temes són la reedició d’un material d’Arnella enregistrat durant el 1968 i el 69, i ara recuperat. Trobem cançons com Un home mor en mi; Complantes; És ara, amics, és ara; Les rondes del vi; o La timba de les cartes... on s’acompanyava de les lletres que Soler Amigó i que Jaume Arnella musicava.
Per altra banda hi ha les últimes composicions, encàrrecs fets per al programa de RAC1, La primera pedra de Jordi Margarit. Dues cançons populars recollides a Beget, o dos poemes musicats.
Arnella s’autoanomena a Elogi de la faràndula, com a cronista. I és això justament el què sap fer molt bé amb la senzillesa i calidesa d’una veu, acompanyada de la seva guitarra, o acompanyat d’amics com Martínez, Oró, Sala...
Per a caramella, juliol del 2006.